LA LLUNA EN UN COVE
Un dia, un jove vilanoví que passejava per la voreta del mar va veure una lluna molt i molt bonica. Era lluna plena.El noi va dir:
- Aquesta lluna ha de ser tota meva!
De sobte es va treure les espardenyes, es va arromangar el pantalons i... Xap! A l'aigua!
Va intentar pescar molts i molts cops la lluna, però res de res. Llavors va anar corrents cap a casa seva a veure si tenia algun trasto per pescar-la. Va tornar a la platja i va dir a la lluna:
- Vine amb mi, i així seràs meva.
Però la lluna no li va fer cas. Ell va agafar un cove, un cistell de vimet, i ... SAST! D'una revolada la va pescar. Però la seva alegria no va durar gaire, doncs la lluna s'escolava pel cove i tornava a reflexar-se a l'aigua.
El noi, cada mes, quan hi havia lluna plena, anava a la platja amb el cove, i ho tornava a intentar una ia altra vegada, sense èxit.
Per això als vilanovins i vilanovines ens diuen "pesca-llunes", somiatruites, tossuts i "llunàtics". Això és perquè moltes vegades volem aconseguir coses que de primeres semblen imposibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada